Al.legacions urbanístiques les Planes de Vallvidrera

Les Planes de Vallvidrera ténen una problemàtica urbanística particular. Tot i que els habitatges tenen tots els serveis urbanístics i, per tant, haurien de ser considerats com zona urbana, el Pla General Metropolità no reconeix algunes zones. A diferència de la solució de Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament de Barcelona es resisteix a regularitzar la situació. L'Associació de Veíns ens va demanar de fer aquestes al·legacions contra el projecte de modificació del PGM.

Maria Leonor Pérez Zafón, presidenta de l’ASSOCIACIO DE VEÏNS DE LES PLANES AMB AFECTACIONS URBANISTIQUES (AVPAU), NIF G65619454, inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, amb el número 46222, secció 1a, domiciliada a 08017 Barcelona, Centre Cívic l’Elèctric, carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, sense número.

Exposo

L'Associació de Veíns de les Planes és una entitat sense ànim de lucre que agrupa propietaris d'habitatges de la part de les Planes que pertany al terme municipal de Barcelona. 1. L’ASSOCIACIÓ, en exercici el dret de participació ciutadana reconegut per les Normes de la Participació Ciutadana del Comú de Barcelona, va presentar escrit amb les reivindicacions i propostes en relació a la modificació del Pla General Metropolità de Barcelona, que afecta al barri de les Planes i, per tant, les finques dels membres de l’ASSOCIACIÓ.

2. Les propostes de l’ASSOCIACIÓ han estat fruit d’un ampli debat intern, recullen les expectatives majoritàries dels veïns i veïnes als que representem, i són:

• Desafectació i consolidació de tots els habitatges actuals, tant en sol urbà com en no urbanitzable (PF 21, PRUT, EC, JU, PS), independentment de la seva data de construcció, sense enderrocs o reallotjaments.
• Desafectació i consolidació de tots els habitatges afectats pel Decret Legislatiu del Regne 2/2009, Text Refós de la Llei Carreteres.
• Permetre obres de consolidació, conservació i rehabilitació integral de tots els habitatges existents, sense augment de volum o superfície construïts, llevat habitatges menors de 90 m², que podran arribar a aquesta superfície.
• Expropiació dels solars afectats pel Parc Natural en un termini màxim a definir, no superior a tres anys des de l’aprovació definitiva de la modificació del planejament.

3. L’ASSOCIACIÓ ha preparat un informe per tal de justificar, des dels punts de vista social, legal i tècnic, les propostes, per tal que puguin ser incorporades a la modificació del planejament urbanístic en tràmit.

Informe de raons justificatives de les propostes de l'ASSOCIACIÓ

1. Proposta de desafectació i consolidació de tots els habitatges actuals, tant en sol urbà com en no urbanitzable (PF 21, PRUT, EC, JU, PS), independentment de la seva data de construcció, sense enderrocs o reallotjaments.

L’avanç de modificació del planejament proposa noves qualificacions per a un total de noranta-nou habitatges de les Planes, situats en terrenys que tenen la qualificació legal de sòl urbà, dins i fora de parc natural; sòl no urbanitzable, dins i fora de parc natural;  o d’edificació aïllada en llera de torrent.

Les noves qualificacions proposades, segons la seva ubicació i condicions, son:

• Clau 20a/Pl, Edificació Aïllada, ajustada a les característiques de Les Planes.
• Clau 6a, 6b, Parc Urbà.
• Clau 7a, 7b, Equipaments Comunitaris.
• Clau 9, Espais Lliures vinculats a protecció de sistemes.
• Clau 27, Parc Forestal.
• Clau 8b/Pl, Verd Privat d’interès tradicional.
• Clau 27/rut, Parc Forestal de regim urbanístic transitori.

Algunes d’aquestes qualificacions preveuen la commutació del dret de propietat per un dret de superfície limitat en el temps; la desafectació dels habitatges només quan compleixin requisits d’antiguitat o edificabilitat determinats; la conversió en sòl no urbanitzable; o, fins i tot, l’expropiació.

La proposta de l’ASSOCIACIÓ és que la modificació del Pla desafecti i consolidi tots els habitatges de les Planes, per tal de preservar l’estat actual d’urbanització, reconèixer la realitat existent a la zona i, evitar costos econòmics i socials de molt difícil reparació.

1.1. Justificació social

El dret a l’habitatge és un dret fonamental, reconegut a la CE i a l’Estatut de Catalunya. A Catalunya se n’ha reforçat la protecció mitjançant la Llei del Dret a l’Habitatge. L’habitatge, doncs, es configura legal i constitucionalment com una necessitat bàsica; element essencial de cohesió i integració social; i  base d’altres drets fonamentals.

La modificació del Pla Parcial de Les Planes, és una oportunitat per preservar aquest dret, i posar remei a la incertesa i inseguretat jurídica que pateixen els veïns de Les Planes de fa dècades, sotmesos a declaracions de parc natural (2010); possibles expropiacions; reallotjaments; o permutes de drets de propietat per drets de superfície. La inactivitat de l’Ajuntament a l’hora d’executar el Projecte d’Urbanització que desenvolupa el Pla Parcial de Ordenació del Sector del Baixador de Vallvidrera i les Planes, de 1980, ha convertit una regulació merament transitòria en definitiva. La regulació s’ha revelat com a insuficient per afrontar la situació actual de consolidació urbanística de Les Planes. La inseguretat, que s’arrossega de fa més de 40 anys, perjudica especialment els veïns més desafavorits econòmica i socialment, que han de conviure amb una amenaça constant contra el seu habitatge.

L’expropiació no és una solució adequada, atès el perfil de veïns de la zona. La majoria, gent de mitjana o avançada edat amb situacions econòmiques moderades o precàries, que han viscut de sempre a les Planes, i no tenen mitjans per obtenir un nou habitatge en el mercat actual. El valor subjectiu i social dels habitatges, no es correspondria mai amb el valor d’expropiació, que a més, és un remei irreversible i amb un alt cost social.

 La desafectació i consolidació dels habitatges que proposem comportarà el reconeixement de la situació actual i la regulació necessària per evitar l’augment de l’edificabilitat a la zona. Demés, evitarà la degradació que pateix el barri en casos puntuals, vinculada a la manca d’inversions en habitatges amb un futur urbanístic incert, i contribuirà a millorar la conservació i el manteniment de Les Planes.

En definitiva, el reconeixement de la situació actual de Les Planes, la desafectació i consolidació dels habitatges i una regulació que no permeti l’increment d’edificacions a la zona, evitaria l’alt cost social que comporta l’afectació dels habitatges, tancaria la ferida actual en el teixit social del barri i conjuminaria a la perfecció l’interès general de preservar l’espai natural de Les Planes amb l’interès social dels veïns de conservar els seus habitatges.

1.2. Justificació legal

L’article 6 LUC diu que el sòl urbà és aquell que, havent estat sotmès al procés d’integració en el teixit urbà, té tots els serveis urbanístics bàsics. Els serveis urbanístics bàsics els defineix l’article 27.1.a LUC di són: la xarxa viària suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal; les xarxes d’abastiment d’aigua i sanejament; i el subministrament d’energia elèctrica.

L’article 12.1 LS estableix que tot el sòl es troba en situació de rural o urbà. L’apartat 3 d’aquest mateix article considera urbà el sòl que està integrat en una trama urbana conformada per una xarxa de vials, dotacions i parcel·les pròpies del nucli o assentament de població del que forma part; i compleix la condició de tenir instal·lades i operatives les infraestructures i els serveis necessaris, mitjançant la seva connexió en xarxa, per a satisfer la demanda dels usos i edificacions existents o prevists per l’ordenament urbanístic, o poder arribar a tenir-los sense altres obres que les de connexió amb les instal·lacions preexistents.

Tots els habitatges afectats es troben en una trama urbana, amb totes les xarxes de dotacions i serveis propis d’un nucli urbà més o menys dispers. Els terrenys on s’ubiquen els habitatges afectats tenen accés rodat, abastiment d’aigua, evacuació d’aigües residuals, i subministrament d’energia elèctrica en xarxa i suficient, a més de servei de gas, telefonia, internet, recollida d’escombraries i d’altres, inherents a la condició de sòl urbà. Per tant, es tracta d’uns habitatges que, de fet, estan en una zona urbana consolidada, que disposen de tots els serveis i que formen part d’un entramat urbanístic existent.

La jurisprudència ha declarat que la consideració d’un sòl com a urbà no la delimita solament el planejament urbanístic, sinó que es conforma en funció de la situació fàctica dels terrenys.  En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha considerat que l’Administració «queda vinculada per una realitat que s’ha de reflectir en les seves determinacions classificatòries». Per tant, la classificació del sòl no resta totalment a l’arbitri del Planificador, sinó que s’ha de definir en funció de la realitat dels fets, amb vinculació directa al principi de «força normativa de la realitat».

Així doncs, des del punt de vista legal, la revisió del planejament no pot donar l’esquena a la realitat, i ha de qualificar tots els habitatges com a sòl urbà, amb el resultat de desafectar i consolidar-los tots, amb independència  de la qualificació  actual (urbà, no urbanitzable, o dins o fora de parc natural), i sense submissió a antiguitats o requisits d’edificabilitat que, per l’origen de les construccions (autopromoció dels anys 60), la majoria d’habitatges no compliran, sense enderrocs, reallotjaments o expropiacions. Aquest reconeixement de la realitat, no suposarà cap alteració mediambiental, de mobilitat o de serveis, i no implica un augment del nombre d’habitatges, ni de l’edificabilitat de la zona, pel que, des del punt de vista de la legalitat, és imperatiu.

1.3. Justificació tècnica

Un dels objectius del Parc de Collserola, d’acord amb el Pla d’Espais d’Interès Natural, és evitar l’aïllament de fragments verds per un territori majoritàriament urbà. Les característiques concretes del Parc, envoltat per zones d’alta densitat urbana i solcat per diverses xarxes d’infraestructures, afecten la connectivitat biològica i a l’aïllament dels habitats naturals del Parc.

En el cas de l’àmbit de les Planes, no hi ha cap espècie de fauna i flora endèmiques,  amenaçada o en perill d’extinció, ni cap valor d’especial protecció a nivell geològic o d’habitats d’interès comunitari prioritari. La consolidació urbanística que proposem no suposaria un augment de la fragmentació ecològica de la zona, fragmentada parcialment per l’eix d’infraestructures format per la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat; els túnels de Vallvidrera (C-16); i la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat (BV-1466). El nucli urbà de les Planes està travessat per aquests vials, pel que la seva consolidació no implica una nova barrera a la connectivitat biològica. Demés, els límits de les Planes, envoltats d’espai forestal, actuen de ponts  d’habitat que reforcen la connectivitat ecològica del Parc . La riera de Vallvidrera és un corredor fluvial que permeabilitza i traspassa les barreres que suposen les infraestructures de la zona. La zona forestal inclosa al perímetre del nucli urbà, amb especies vegetals similars a les del Parc, actua com a passarel·la per als processos ecològics i afavoreix la connectivitat que el Parc vol preservar.

En definitiva, la consolidació de les edificacions no agreujaria la situació ambiental del Parc de Collserola en l’àmbit de les Planes. Ben al contrari, la consolidació implicaria eliminar definitivament la possibilitat de noves construccions i  la possibilitat d’incorporar a la superfície del Parc tots els solars no edificats, mitjançant les compensacions adients.

2. Prosposta de desafectació i consolidació de tots els habitatges que es volen afectar pel Decret Legislatiu del Regne 2/2009, Text Refós de la Llei Carreteres.

L’avanç de modificació del Planejament proposa d’incloure en la clau 9 els habitatges afectats per la Llei de Carreteres, que en l’actual planejament tenen la clau PF 21. Mentre que la classificació actual permet un desenvolupament urbà especial, la nova classificació defineix els terrenys com a espais lliures vinculats a la protecció de sistemes, sense admissió de cap edificació immediata a les vies de comunicació. La finalitat de l’Associació és que la modificació del Pla desafecti i consolidi també aquests habitatges, per tal de preservar l’estat actual d’urbanització, reconèixer la realitat existent a la zona, i evitar costos econòmics i socials irreparables.

2.1. Justificació social

Com en la proposta anterior, la justificació social que aconsella la desafectació i consolidació d’aquests habitatges és la concepció de l’habitatge com a un dret fonamental que cal protegir, defugint, sempre que sigui possible, de la possibilitat que un ciutadà es vegi privat del seu habitatge.

En la mateixa via, hi ha trams amb habitatges en situacions similars, que han estat desafectats i consolidats. Un exemple ben clar en són les cases del barri de Can Borrull, situades a l’extrem de la carretera BV-1462, ubicades a poca distància de l’autopista: el conjunt de cinc cases de la rambla de Sant Jordi, a 41 metres; l’habitatge del carrer Llobet, a 32; i les tres cases del carrer Aureli Carlemany, a 20 metres, entre d’altres. Tots aquests habitatges, que pertanyen al municipi de Sant Cugat, han estat consolidats, i en cap cas s’han considerat afectats per la Llei de Carreteres. Demés, aquests habitatges es van bastir, a principis del segle XX, en terreny urbà i edificable, amb llicència municipal d’obres.

No hi ha justificació social a tractar de forma diferenciada habitatges en situació similar al llarg de la mateixa via. Res no justifica socialment el greuge de tractar de forma diferent situacions iguals.

El perfil dels veïns afectats, recomana la desafectació dels habitatges, presents molt abans de la Llei de Carreteres i de la construcció dels vials. Aquesta desafectació no alteraria la situació actual de la zona, ni limitaria l’ús de les vies de comunicació i, per contra, s’evitaria, de nou, el cost social de la qualificació dels habitatges com a fora d’ordenació o inclús, una eventual expropiació.

2.2. Justificació legal

Els habitatges afectats estan en sòl urbà. L’avanç de proposta basa la nova classificació (clau 9) en l’article 40 de la Llei de Carretes, que prohibeix qualsevol tipus d’obra o construcció entre la línia d’edificació i la carretera. L’avanç no para esment a l’article 41 LC sobre supòsits especials a la línia d’edificació, que permet de fixar una línia d’edificació de distancia inferior en els trams de carretera que transcorrin per sòl urbà i en que les circumstancies geogràfiques o sòcio-econòmiques ho aconsellin. Aquesta és la solució que s’ha adoptat en molts dels trams dels Túnels de Vallvidrera que transcorren per Sant Cugat del Vallès. El barri de Can Borrull n’és un exemple ben proper.

Si es combinen les regulacions urbanístiques estatals (article 12 LS) i nacional (article  6 LUC), amb les sectorial sobre carreteres, veurem que està perfectament emparat per la legalitat la consolidació dels habitatges afectats per la LC, que es poden conservar perfectament, sempre que l’Administració urbanística emeti informe favorable a la consolidació, que es sotmetrà després a l’organisme competent  en funció de la titularitat de la carretera.

2.3. Justificació tècnica

La consolidació dels habitatges més enllà de la línia d’edificació no suposa cap impacte per als vials de l’autopista. Els habitatges afectats, situats vora el viaducte de Mas Guimbau, no es troben a peu de carretera. De fet, el desnivell existent entre els habitatges i l’autopista suposa una protecció que garanteix la impossibilitat d’accés a la via o cap mena d’afectació vial. Amb la consolidació del habitatges no es contribueix a la densificació de la trama urbana, que restaria com ara; ni es perjudicaria la seguretat trànsit. Les circumstàncies geogràfiques del terreny, i la manca d’afectació per als serveis viaris, justifiquen tècnicament la consolidació dels habitatges.

3. Proposta de Permetre obres de consolidació, conservació i rehabilitació integral de tots els habitatges existents, sense augment de volum o superfície construïts, llevat habitatges menors de 90 m², que podran arribar a aquesta superfície.

L’avanç de modificació del planejament requalifica molts dels terrenys afectats amb claus que deixen fora d’ordenació els habitatges (clau 9, clau 6a-6b, clau 7a-7b), el que limita greument la capacitat dels veïns d’allargar la vida útil dels habitatges. L’ASSOCIACIÓ proposa que el nou planejament permeti les obres de consolidació, conservació i rehabilitació integral dels habitatges afectats, sense augments de volumetria o superfície construïda, però garantint la conservació duradora dels habitatges i la rehabilitació o reconstrucció en cas de destrucció o danys per forces de la natura o similars.

3.1. Justificació social

L’article 2.4 LS estableix que «el sòl vinculat a un ús residencial per l’ordenació urbanística està al servei de l’efectivitat del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat». En conseqüència, el dret de consolidar, conservar i rehabilitar l’habitatge és inherent a la funció social del dret fonamental a l’habitatge.  El Tribunal Constitucional entén que aquest dret constitueix una expressió de la funció social dels habitatges, i no es pot deslligar del dret a la propietat urbana. També el Tribunal Suprem ha considerat que és un dret bàsic dels propietaris, atès que es una manifestació inequívoca de la funció social que té el dret de propietat urbana, i a més garanteix la seguretat, salubritat i benestar del ciutadà, que són valors socials indubtables.

El dret a fer obres de consolidació, conservació i rehabilitació dels habitatges dels veïns de les Planes té un contingut social indubtable. No es tracta d’augmentar el nombre d’edificacions, sinó d’adequar i preservar els habitatges ja construïts amb la finalitat que el barri tingui la salubritat i seguretat adequades. La proposta de l’Associació contempla que els pocs habitatges de menys de 90 m², puguin augmentar el volum fins a aquesta superfície, per tal que les construccions puguin acomplir en condicions òptimes la funció d’habitabilitat a que es destinen. Es proposa el límit, establert legalment per als habitatges de protecció oficial, de 90 m². Permetre aquesta ampliació, implica la unificació de les condicions dels habitatges de les Planes, i en conjunt, no suposaria una ampliació rellevant, atès que ja no caldria ampliar el volum construït per reallotjar als veïns afectats.

El dret a una rehabilitació integral és indispensable per preservar aquest dret social, atesa la ubicació i configuració del barri, en un entorn forestal, amb un alt risc d’incendi. La proposta de l’ASSOCIACIÓ és consolidar els habitatges, amb regulació i legalització de la situació actual. La qualificació dels habitatges de forma que es permetin les obres de consolidació, conservació i rehabilitació integral, evitarà el cost social de condemnar el barri a un deteriorament progressiu irreparable, o a patir les conseqüències d’un desastre natural que no permeti als veïns de Les Planes refer les seves llars.

3.2. Justificació legal

L’article 41.1 LUC estableix el dret a  edificar en sòl urbà. Tal com hem justificat en les propostes anteriors, els habitatges es troben en sòl urbà de fet, atesa la realitat fàctica del barri i la presència de totes les instal·lacions i serveis urbanístics bàsics plenament desenvolupats. Aquest sòl urbà de fet, es troba consolidat, pel que els veïns no han de tenir cap limitació legal per fer obres de consolidació, conservació i rehabilitació dels seus habitatges.

D’altra banda, l’article 47 LUC, permet les obres de rehabilitació en sòl no urbanitzable en determinats casos, pel que no hi ha cap impediment perquè la modificació del planejament permeti l’execució d’aquest tipus d’obres als habitatges urbans de Les Planes, sempre que no suposin un augment de volumetria o superfície construïda.

3.3. Justificació tècnica

La consolidació, conservació i rehabilitació dels habitatges existents no constitueix un  agreujament de l’impacte ambiental a la zona. La possibilitat de conservar i rehabilitar habitatges no modificaria el nivell de connectivitat biològica actual o futura, ni  suposa incrementar la fragmentació biològica del Parc. La possibilitat d’augmentar la superfície dels habitatges de menys de 90 m² fins a aquesta superfície, no incideix en la situació actual del Parc, atès que suposa una modificació limitada i dins del propi nucli urbà, sense afectar als corredors naturals que envolten el barri, ni tampoc altres corredors naturals de la zona. En aquests casos, la grandària de les parcel·les que es proposa d’afectar (de mitja, uns 500 m²), permetria conservar les clapes verdes dins el teixit urbà, que hores d’ara fan possible la connectivitat biològica.

4. Proposta d'expropiació dels solars afectats pel Parc Natural en un termini màxim a definir, no superior a tres anys des de l’aprovació definitiva de la modificació del planejament

L’ASSOCIACIÓ està fortament compromesa en la conservació dels entorns forestals del barri de Les Planes, juntament amb la preservació dels habitatges existents i la interdicció de noves construccions. Per això, considera que la modificació del Planejament és una bona oportunitat per recollir la nova regulació que va suposar l’acord de govern que va declarar parc natural la Serra de Collserola, traslladar la gestió dels solars buits a mans del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i establir un mecanisme de compensació econòmica per als propietaris de solars  sense construir afectat pel Parc Natural.

4.1. Justificació social

El Parc Natural de la Serra de Collserola té una funció social i pública que cal preservar. Amb les expropiacions dels solars sense edificar, es garanteix la congelació d’edificacions dins del Parc, i per tant, la conservació de l’entorn forestal, interès públic i també, de tots els veïns de les Planes. Amb l’expropiació els propietaris veuen compensat el seu sacrifici individual de destinar una propietat a l’interès públic, qüestió fonamental per a l’equilibri social i també d’interès públic.

4.2. Justificació legal

L’article 206 del PGM diu: «les finques de propietat particular que, segons aquest planejament es qualifiquin com a parcs forestals, o constitueixin enclavaments en parcs de titularitat pública, podran ser expropiades, actuant aquest Pla com a títol legitimador de l’expropiació». La finalitat del PGM es poder reordenar el territori, de forma que els terrenys dins de parc natural puguin passar a ser de titularitat pública, compensant als propietaris, per tal de garantir la gestió del parc públic. No hi ha cap impediment legal per incloure, dins la modificació del planejament urbanístic, una previsió d’expropiació de les finques sense edificar dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb una limitació temporal.

4.3. Justificació tècnica

La particularitat més evident del Parc de Collserola, és la seva situació, al bell mig de la Gran Barcelona. Aquesta peculiaritat, comporta una tendència a l’ocupació del territori que podria posar en perill la connectivitat de l’ecosistema i pot arribar a causar la fragmentació i l’aïllament dels habitats naturals.

La reversió dels solars no edificats a zones verdes públiques o parc natural, augmentaria la superfície d’espais forestals dins del barri, el que milloraria la connectivitat biològica actual, i reduiria al mínim la fragmentació de l’habitat. Les expropiacions eliminarien la possibilitat de noves construccions i, conseqüentment, l’augment d’ocupació del territori. També es reduirien els riscs d’incendis forestals.

Peticions

Per les raons i justificacions anteriors demanem de l’Ajuntament de Barcelona que tingui per comunicades les propostes, reivindicacions i justificacions de l’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LES PLANES AMB AFECTACIONS URBANÍSTIQUES, en relació a la modificació del planejament urbanístic, en exercici del dret de participació ciutadana, i que, després dels tràmits legals, incloeu en el text definitiu de la modificació les propostes de:

• Desafectar i consolidar tots els habitatges actuals, tant en sol urbà com en no urbanitzable (PF 21, PRUT, EC, JU, PS), independentment de la seva data de construcció, sense enderrocs o reallotjaments.
• Desafectar i consolidar tots els habitatges afectats pel Decret Legislatiu del Regne 2/2009, Text Refós de la Llei Carreteres.
• Permetre obres de consolidació, conservació i rehabilitació integral de tots els habitatges existents, sense augment de volum o superfície construïts, llevat habitatges menors de 90 m2, que podran arribar a aquesta superfície.
• Expropiació dels solars afectats pel Parc Natural en un termini màxim a definir, no superior a tres anys des de l’aprovació definitiva de la modificació del planejament.