Taxa de protecció contra incendis

Alguns Ajuntaments liquiden taxa de prevenció d'incendis forestals en barris que, per llei, no estan obligats a pagar-la. La Llei obliga a pagar aquesta quan no hi ha continuïtat urbana amb el nucli de les poblacions.

Alguns barris estan units amb el casc urbà de forma continua i, doncs, no han de pagar. Malgrat tot l'exigeixen.

El cas de l'exemple es refereix al Comú de Vallirana, al Baix Llobregat, i el vaig guanyar.

1. Recurs de reposició

Josep-Antoni Gràcia Vicente, DNI 34997H, advocat i apoderat de Joan de Serrallonga Rocaguinarda, domiciliat a 08007 Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 617, 3r 2a, NIF B6256, formulo recurs de reposició contra la liquidacions de la Taxa de Prevenció d'Incendis Forestals que adjunto com document 1.

1.1. Propietat d'un habitatge

Joan Sala Ferrer de Serrallonga és propietari de l'habitatge a què es refereix la liquidació impugnada.

1.2. Liquidació per Taxa de Prevenció d'Incendis Forestals

El Comú gira liquidacio per la taxa de prevenció d’incendis forestals, conforme a la Llei 5/2003 de 23 d’abril, decret 123/2005, de 14 de juny i l’ordenança 25 sobre prevenció d’incendis.

2. Dret

2.1. Requisits formal de la impugnació

L’art. 223 de la LGT diu que el recurs de reposició s’interposarà en el termini d’un més, comptador des de la notificació de l’acte tributari que es recorre. En aquest cas la liquidació es notifica el 04/05/2010, pel que el recurs es presenta dins del termini legal.

Per la seva banda, l’art. 225 LGT estableix que el recurs s’ha d’adreçar a l’òrgan que dictà l’acte impugnat, en aquest cas, el Comú de Vallirana a qui ens adrecem.

Per tant, la impugnació es fa en temps i forma.

2.2. Il.legalitat del fet imposable definit a l'Ordenança 25

La taxa que es liquida té per finalitat el compliment de les previsions de la LPIF i del Decret 123/2005 que la desenvolupa i, més concretament, l’obertura d’una franja perimetral de protecció a la urbanització Vallirana Parc.

L’article 7 LPIF diu que els Comuns poden establir preus públics per la prestació dels serveis determinats per les lletres a, b i e de l’article 3.1 que regula l’obligació que les urbanitzacions mantinguin una franja perimetral de protecció lliure de vegetació (a); i les parcel·les (b) i vials privats (e) lliures de vegetació.

L’article 2 LGT defineix el concepte legal de les taxes o preus públics:

Tasas son los tributos cuyo hecho imponible consiste en la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público, la prestación de servicios o la realización de actividades en régimen de derecho público que se refieran, afecten o beneficien de modo particular al obligado tributario, cuando los servicios o actividades no sean de solicitud o recepción voluntaria para los obligados tributarios o no se presten o realicen por el sector privado.

L’art. 2n de l’Ordenança Fiscal de Vallirana que regula la taxa de prevenció d’incendis diu:

1. Constitueix el fet imposable: a) La propietat dels bens immobles de naturalesa urbana situats en aquest terme municipal. b) La titularitat d’un dret d’usdefruit d’algun dels esmentats bens. c) La titularitat d’una concessió administrativa sobre els esmentats bens. d) La titularitat d’una concessió administrativa per la gestió de serveis públics a la qual estiguin afectats els esmentats bens.

La formulació del fet imposable de la ordenança no s’ajusta a les previsions de l’article 2 LGT, ni respecta l’article 7 LPIF, en tant que defineix el fet imposable com la simple propietat d’un be immoble de naturalesa urbana situat al terme municipal de Vallirana o el gaudi de drets reals sobre aquesta mena de bens, sense referència a la prestació de cap servei que justifiqui la imposició d’un preu públic.

Conforme a l’article 2 LGT una taxa es la contrapartida per la prestació d’un servei. En aquest cas el servei que vol prestar el Comú és l’establiment d’una franja de protecció antiincendis i, per tant, el fet imposable forçosament ha de ser la recepció dels beneficis derivats d’aquest servei, no la simple titularitat d’un dret real sobre una finca.

L’article 2 de l’Ordenança és il·legal perquè conté un fet imposable incompatible amb el concepte legal de taxa obertament oposat tant a l’article 2 LGT com al 20 LRHL. La conseqüència és que les liquidacions notificades són nul·les de ple dret per que es fonamenten en una Ordenança il·legal.

2.3. Subsidiàriament: improcedència de la meritació de la Taxa per existència de continuïtat urbana

L’article 1 LPIF estableix que l’àmbit territorial d’aplicació de la norma són les urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de 500 metres de terrenys forestals. Per tal que es meriti la taxa, cal que es compleixin ambdues condicions.

Tot el nucli urbà conegut com a Vallirana Parc i, més concretament, els solars als que es refereixen les liquidacions impugnades, estan en situació de continuïtat amb la trama urbana de Vallirana.

Des del nucli antic del poble fins als solars de la recurrent hi ha un continu urbà no interromput per cap accident natural o per cap zona despoblada, terreny forestal o similar que signifiqui una discontinuïtat.

Adjuntem, com a document 2, plànol al que es pot comprovar que des del carrer Major de la població, hi ha una trama urbana continua que du fins als carrers de la Moreneta i Balears. No és només un carrer o una carretera o camí, sinó tot un seguit de carrers en xarxa que estan totalment consolidats com a continu urbà.

Cal aclarir que, als efectes de la LPIF, no s’ha de prendre en consideració la divisió del planejament urbanístic, ni la forma en que es gestionen els diferents barris, ni l’antiguitat amb que s’han anat produint les connexions amb la trama urbana, l’únic que la LPIF contempla és que no hi hagi elements de discontinuïtat urbana entre les urbanitzacions sotmeses a la llei En aquest sentit la Llei s’aplica únicament a les urbanitzacions aïllades, enclavades en zones forestals, mai als nuclis urbans que presenten una situació de continuïtat de trama, ni que sigui en zones de baixa densitat d’ocupació del sòl.

No es compleix doncs un dels requisits que exigeix l’article 1 LPIF perquè les finques afectades per les liquidacions estiguin incurses en l’obligació de mantenir una franja de protecció i cal, doncs, anul·lar les liquidacions impugnades.

2.4. Suspensió de l'acte

Interessa la suspensió de l’acte impugnat, sense necessitat de garantir-ne l’import, atès que  es dóna el supòsit de l’art. 224.3 LGT:

Es podra suspendre l’execució de l’acte impugnat sense necessitat d’aportar garantía quan s’aprecii que al dictar-lo s’ha pogut incórrer en error aritmétic, material o de fet.

La liquidació incorre en l’errada de considerar que el barri de Vallirana Parc no té continuïtat amb la trama urbana de Vallirana, quan en realitat entre el nucli antic i aquest barri no hi ha cap element de discontinuïtat que permeti afirmar que es tracta d’una urbanització aïllada.

3. Peticions

Demano que per les raons exposades anul.leu la liquidació impugnada i entretant n’acordeu la suspensió, sense necessitat de garantir-ne l’import.

2. Recurs contenciòs-administratiu

Carmen Rami Villar, procuradora de Joan Sala Ferrer de Serrallonga, segons poders que adjunto per còpia, domiciliat a 08014 Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 617, 3r 2a F, NIF B620, sota la direcció de l'advocat Josep-Antoni Gràcia Vicente, interposo recurs contenciós administratiu contra la desestimació del recurs de reposició presentat contra la liquidació de la Taxa de Prevenció d'Incendis Forestals girada per l’Ajuntament de Vallirana.

1. Fets

1. Propietat d'un solar

Joan Sala Ferrer de Serrallonga és propietari de l'habitatge a què es refereix la liquidació impugnada:

1.2. Liquidació per Taxa de Prevenció d'Incendis Forestals

El Comú de Vallirana va girar liquidació per la Taxa de Prevenció d’Incendis Forestals, conforme a la Llei 5/2003 de 23 d’abril, decret 123/2005 de 14 de juny i l’ordenança 25 sobre prevenció d’incendis (document 1).

1.3. Recurs de reposició

El recurrent va interposar recurs de reposició contra la liquidació de la taxa de prevenció d’incendis forestals (document 2).

1.4. Acord de la Junta de Govern Local

La reposició va ser desestimada per acord de Junta de Govern Local (document 3). Aquest acord és l’acte administratiu que es recorre.

2. Dret

2.1. Competència

La competència funcional correspon als Jutjats del contenciòs-administratiu conforme a l’article 8.1.b  LJCA, ja que és recorre un acte d’una enitat local.

La competència territorial correspon als Jutjats de Barcelona–art.14.2 LJCA-.

2.2. Procediment

Es tramitarà pel procediment abreujat conforme a l’art. 78 LRJCA, atès que la quantia de la reclamació no supera els 13.000€.

2.3. Quantia

La quantia del procediment és de 74,16 € segons l’art. 42.1 a) LRJCA.

2.4. Il.legalitat del fet imposable definit a l'Ordenança 25

La taxa que es liquida té per finalitat el compliment de les previsions de la LPIF i del Decret 123/2005 que la desenvolupa i, més concretament, l’obertura d’una franja perimetral de protecció a la urbanització Vallirana Parc.

L’article 7 LPIF diu que els Ajuntaments poden establir preus públics per la prestació dels serveis determinats per les lletres a, b i e de l’article 3.1 que regula l’obligació que les urbanitzacions mantinguin una franja perimetral de protecció lliure de vegetació (a); i les parcel·les (b) i vials privats (e) lliures de vegetació.

L’article 2 LGT defineix el concepte legal de les taxes o preus públics:

Tasas son los tributos cuyo hecho imponible consiste en la utilización privativa o el aprovechamiento especial del dominio público, la prestación de servicios o la realización de actividades en régimen de derecho público que se refieran, afecten o beneficien de modo particular al obligado tributario, cuando los servicios o actividades no sean de solicitud o recepción voluntaria para los obligados tributarios o no se presten o realicen por el sector privado.

L’art. 2n de l’Ordenança Fiscal de Vallirana que regula la taxa de prevenció d’incendis diu:

1. Constitueix el fet imposable: a) La propietat dels bens immobles de naturalesa urbana situats en aquest terme municipal. b) La titularitat d’un dret d’usdefruit d’algun dels esmentats bens. c) La titularitat d’una concessió administrativa sobre els esmentats bens. d) La titularitat d’una concessió administrativa per la gestió de serveis públics a la qual estiguin afectats els esmentats bens.

La formulació del fet imposable de la ordenança no s’ajusta a les previsions de l’article 2 LGT, ni respecta l’article 7 LPIF, en tant que defineix el fet imposable com la simple propietat d’un be immoble de naturalesa urbana situat al terme municipal de Vallirana o el gaudi de drets reals sobre aquesta mena de bens, sense referència a la prestació de cap servei que justifiqui la imposició d’un preu públic.

Conforme a l’article 2 LGT una taxa es la contrapartida per la prestació d’un servei. En aquest cas el servei que vol prestar el Comú és l’establiment d’una franja de protecció antiincendis i, per tant, el fet imposable forçosament ha de ser la recepció dels beneficis derivats d’aquest servei, no la simple titularitat d’un dret real sobre una finca.

L’article 2 de l’Ordenança és il·legal perquè conté un fet imposable incompatible amb el concepte legal de taxa obertament oposat tant a l’article 2 LGT com al 20 LRHL. La conseqüència és que les liquidacions notificades són nul·les de ple dret per que es fonamenten en una Ordenança il·legal.

2.3. Subsidiàriament: Improcedència de la meritació de la Taxa per existència de continuïtat urbana

L’article 1 LPIF estableix que l’àmbit territorial d’aplicació de la norma són les urbanitzacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de 500 metres de terrenys forestals. Per tal que es meriti la taxa, cal que es compleixin ambdues condicions.

Tot el nucli urbà conegut com a Vallirana Parc i, més concretament, els solars als que es refereixen les liquidacions impugnades, estan en situació de continuïtat amb la trama urbana de Vallirana.

Des del nucli antic del poble fins als solars de la recurrent hi ha un continu urbà no interromput per cap accident natural o per cap zona despoblada, terreny forestal o similar que signifiqui una discontinuïtat.

Adjuntem, com a document 4, plànol al que es pot comprovar que des del carrer Major de la població, hi ha una trama urbana continua que du fins als carrers de la Moreneta i Balears. No és només un carrer o una carretera o camí, sinó tot un seguit de carrers en xarxa que estan totalment consolidats com a continu urbà.

Cal aclarir que, als efectes de la LPIF, no s’ha de prendre en consideració la divisió del planejament urbanístic, ni la forma en que es gestionen els diferents barris, ni l’antiguitat amb que s’han anat produint les connexions amb la trama urbana, l’únic que la LPIF contempla és que no hi hagi elements de discontinuïtat urbana entre les urbanitzacions sotmeses a la llei. En aquest sentit la Llei s’aplica únicament a les urbanitzacions aïllades, enclavades en zones forestals, mai als nuclis urbans que presenten una situació de continuïtat de trama, ni que sigui en zones de baixa densitat d’ocupació del sòl.

No es compleix doncs un dels requisits que exigeix l’article 1 LPIF perquè les finques afectades per les liquidacions estiguin incurses en l’obligació de mantenir una franja de protecció i cal, doncs, anul·lar les liquidacions impugnades.

2.4. Costes

La manca de suport legal a la liquidació impugnada és notori. Malgrat això l’Ajuntament la manté, potser amb la idea que la seva poca quantia farà que el subjecte passiu no vagi a la Jurisdicció, perquè li costarà més la defensa del seu dret que el mateix dret. Aquesta actitud és especialment perversa i temerària i justifica que es faci un pronunciament de temeritat de l’Administració als efectes previstos a la LEC en matèria de costes.

Peticions

Pels fets i el dret al.legats demano que s’estimi el recurs i es declari nul l’acord de Junta de Govern Local de 17/06/10 i, en conseqüència, es declari nul·la la liquidació de la taxa municipal de prevenció d’incendis forestals.

3. Sentència

El jutjat va estimar la demanda, i l'Ajuntament va haver de retornar la taxa. Com sol ser costum dels Tribunals del contenciòs administratiu, no van posar les costes a l'Ajuntament, així que cada part es va haver de pagar les seves despeses.