Accidents

Quan parlem d'accidents sempre solem pensar en els de trànsit, però qualsevol activitat que fem porta risc, fins i tot les més trivials.

Imagina't, per exemple, que:

• Vas de viatge i el teu fill es posa a córrer pel vestíbul de l'Estació; rellisca amb un envoltori buit que algú ha llençat al terra, se'ns trenca un canell i ha de dur un guix dos mesos. ¿Pots reclamar?
• El teu pare, que acaba de complir els 76, fa la seva passejadeta diària pel barri; en passar pel davant de la fruiteria trepìtja un full de verdura, cau i es trenca el fémur. ¿Pots reclamar al supermercat?.
• Passeges per una urbanització solitària i de sobte un gos mal lligat surt d'una casa, t'empaita, t' espantes i caus. Resultat: ferides a la cama i al al braç i un ensurt inoblidable. Com que el gos no estava vacunat t' han de posar l'antirràbica, trigues quinze dies en curar i et queda una fòbia als gossos. ¿Pots reclamar a l'amo del gos?
• A conseqüència d'una forta ventada un gran arbre de la finca del veí cau sobre casa teva i et fa malbé la tanca i una part de la teulada. A qui pots reclamar els danys?

La resposta és que si. Pots reclamar, hem reclamat i, en aquests tres casos reals vem aconseguir indemnitzacions de les asseguradores o dels propietaris.

Si et passa alguna cosa a tu, a un familiar o a un amic, val la pena que ens consultis la posibilitat de reclamar una indemnització.

Accidents de trànsit

Qué ha de fer si tens un accident de trànsit?

Sempre que puguis no marxis del lloc de l'accident fins que arribi la Policia, axí evitaràs que el contrari expliqui les coses com li sembli.És molt important que prenguis el nom, adreça i telèfon del conductor contrari, l'asseguradora i el número de pòlissa; també el de les persones que han vist com ha anat l'accident que després et podran servir de testimonis. Si hi ha ferits avisa la policia, despres vine'm a veure per comunicar per escrit el sinistre a la teva asseguradora. Si el contrari et presentar una comunicació amistosa de sinistre i tens cap dubte espera't a consultar-nos abans de signar res. Si no tens les coses clares és millor dir-li a la Policia que no vols declarar fins que consultis el teu advocat que haver d'penedir-te de dir alguna cosa que despres va en contra teva.^

Com reclamar la indemnització a les Companyies d'Assegurances?

Si sou responsables de l'accident, fins i tot en aquest cas podeu cobrar alguna quantitat si la vostra pòlissa cobreix l'assegurança d'ocupants, i haurà de ser pagada per la vostra pròpia companyia. Si no en sou, els danys tant físics com materials els ha de pagar la companyia contrària, però també els personals la vostra pròpia companyia (seqüeles normalment) si teniu assegurança d'ocupants. És a dir que pels vostres danys físics cobraríeu tant de la companyia contrària com de la pròpia. És molt important reclamar-los perquè és freqüent que, per falta de coneixement, no s'arribi a cobrar de la pròpia companyia l'assegurança d'ocupants

Per fer aquests tràmits podeu conformar-vos amb un advocat de la companyia o contractar un advocat particular. Pràcticament totes les pòlisses d'assegurances de l'automòbil inclouen assegurança de defensa jurídica i reclamació de danys, que cobreixen les despeses d'un advocat encara que l'hàgeu contractat vosaltres i no sigui el de la companyia.^

La majoria d'asseguradores tenen convenis entre elles

Les companyies d'assegurances solen tenir convenis entre elles per al pagament de les indemnitzacions, però com hem dit és molt convenient que contracteu un advocat particular que us defensi, tant enfront de la vostra pròpia companyia com contra la contrària, ja que ambdues tindran el màxim interès en pagar-vos el mínim i en canvi l'advocat particular tindrà interès que >paguin el màxim

Això us garanteix una atenció més personalitzada i prevé situacions de martingales entre companyies (avui per tu, demà per mi, i arreglem l'accident entre nosaltres a la nostra manera).^

Com es calculen les indemnitzacions?

Si heu tingut un accident de trànsit, esteu incapacitats i us han quedat o no seqüeles, seran indemnitzades per un barem que s'actualitza periòdicament.

Aquest barem va ser, segons el parer de molts especislistes, una veritable regressió en els drets dels assegurats, perque en comptes de beneficiar les víctimes, beneficia les companyies d'assegurances.

A manera d'exemple podem assenyalar:

• Abans d'aquesta llei a Barcelona, els jutges concedien de mitjana uns 50 euros. per cada dia d'incapacitat. Amb aquesta llei es va passar l'any 1997 a pagar 20 euros per cada dia d'incapacitat. Però tranquil, us diran!, si guanyes entre 18.000 i 36.000 euros anuals per treball personal, et podran pujar entre el 11% i el 25 %, és a dir un mínim de 2 euros més per dia i un màxim de 4, i si guanyes entre 36.001 euros i 60.000 et podran pujar entre un 26 i un 50% d'aquests 20 euros diaris.
• La majoria de la despesa en sinistres de les companyies d'assegurances la tenen per dies d'incapacitat, per que és precisament el que la majoria d'accidentats sofreixen, i justament en això hi ha hagut tal brutal rebaixa.

Si teniu la desgràcia d'estar incapacitats més de 18 mesos, a partir d'aquesta data no cobrareu res (abans d'aquesta llei es pagava mentre es continués incapacitat). Fruit de la demanda social en contra de la irrisòria indemnització per incapacitat temporal que estableix la llei, ha estat la modificació que va incorporar la Llei d'Acompanyament als Pressupostos de l'Estat per a l'any 1999 en la que es van augmentar les indemnitzacions per dia de baixa i d'hospitalització.

La llei té un barem indemnizatori per les seqüeles, que moltes persones, i fins i tot alguns jutges, opinen que ha rebaixat les ndemnitzacions dels accidentats, doncs si bé és equilibrada respecte a les grans seqüeles (grans invàlids etc.), no ho és tant en relació a les més comuns que es pateixen en els accidents de circulació.

Abans d'aquesta llei existien barems orientatius i els jutges podien guiar-se, com així feien, per establir les indemnitzacions, però conservaven la seva llibertat per concedir més o menys si opinaven que era de justícia.

Excepte en un país europeu, no existeix en la resta d'Europa cap país amb un barem de danys corporals obligatoris respecte a l'assegurança voluntària de l'automòbil com el del Regne d'Espanya.

Aquest famós barem ha estat molt criticat per considerar que limita les facultades dels jutges i beneficia les companyies asseguradores en detriment de les víctimes dels accidents.